La Carmona la tinc des del 30 agost 2010.Tenia un estil molt poc definit, una bola plena de fulles sobre un tronc petitó. Vaja, que necessitava una actuació per donar-li estil.
En primer lloc, a primers de març la vaig podar bastant, per aclarir les branques que es creuaven i li provocaven molt d'embolic de fulles.
I finalment, el diumenge 13 de març li ha arribat l'hora del trasplantament. Ja sé que és molt aviat per l'espècie en qüestió, però tenia les arrels tant ofegades en el substrat d'origen que m'estava fent patir.
La feina que hem tingut per desfer els nusos d'arrels ha sigut terrible. Però amb paciència i amb molt de compte ha quedat la cabellera desfeta i a punt per ser retallada.
Li hem fet una poda d'arrels bastant dràstica. Ja veurem com s'ho pren. Diuen que les Carmones no suporten massa bé aquestes intervencions, però he pensat que no la podia deixar amb el mateix embolic d'arrels que tenia. Així que creuarem els dits i esperarem a veure la seva evolució.
A la següent foto es pot veure el munt d'arrels que li hem tallat.
La qüestió del filferro continua sent el meu handicap. Aquest cop he donat un tomb sencer al nebari (base del tronc) i si s'hagués d'engreixar molt d'aquesta zona li podria provocar un escanyament. En tot cas d'aquí un any puc tornar a trasplantar abans que es desenvolupi gaire i quedi escanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada