Curiós web

         Al cap del dia fàcilment podem passejar per una vintena de llocs web diferents. La majoria són coneguts, habituals, familiars. Les nostres xarxes socials, els llocs de la feina, curiositats diverses, i un no massa llarg etcètera.

        Però curiosament acabo de trobar un lloc web nou per a mi. Hi he arribat per referències d'una pel·lícula de dissabte a la tarda, d'aquelles que et mires perquè no hi ha res millor. La pel·lícula anava d'una parella atractiva i jove que havien de descobrir la identitat d'un grup secret que volia dominar el món.

        Els protagonistes veuen una pintada en una paret qualsevol d'un carrer qualsevol de NY i gràcies a aquelles lletres aconsegueixen accedir al lloc web que facilita el contacte amb aquest grup ultrasecret.

        ranjanchan

        D'entrada no és una paraula que et provoqui interès i molt menys en mig de la ciutat més espectacular del món. Però als protagonistes els ha interessat, i a mi també.

        Així que sense ni tant sols acabar la pel·lícula m'he connectat a l'ordinador, obro el Chrome i poso a la barra superior la curiosa parauleta.

        El primer resultat que apareix en el cercador correspon a un actor estranger, però uns quants resultats més avall n'hi ha un que sembla més enigmàtic. Una sola línia amb la URL i sense cap comentari més.

        http://ranjanchan

        Clico amb el ratolí a sobre i el navegador em presenta una pàgina completament negra. Penso immediatament que és un cul de sac que ha fet la productora de la pel·lícula per apagar la curiositat dels espectadors més curiosos. Però descobreixo que baixant fins a baix de tot, gairebé a l'extrem inferior dret, hi ha una icona petita. Té forma de cargol estirat.

        Clico a sobre i s'obren automàticament unes finestres de sistema on s'ha executat un programa informàtic. Em fa pensar que s'ha iniciat un procés per instal·lar en el meu ordinador algun virus troià, o alguna cosa que em buidarà el compte bancari, o encara pitjor, que algun grup criminal m'utilitzi per exterminar la raça humana.

        Amb els ulls oberts com a plats, i el cor a mil per hora, espero a que s'acabi el procés. De fet l'ordinador no respon a cap acció per part meva. Passen uns tres o quatre minuts i aquella pàgina completament negra es converteix en una imatge estroboscòpica. Llum molt intensa, flaixos blancs, verds i vermells i pel centre va emergint una figura d'un cargol que s'acosta fins a assolir una mida considerable.

El vaixell enfonsat

Ja fa dies que vaig comentar que havia trobat uns manuscrits molt antics, que parlaven d'una embarcació desapareguda durant els segles XIII o XIV.

Ahir vaig tenir una nova sorpresa, el comandant o patró d'aquella embarcació es deia, o es feia dir, Román Sepias, o Román el Sepias.

I d'on ha sortit aquesta nova informació tant reveladora? Això és el que vull explicar ara mateix. Atents!


El passat mes de novembre vaig passar moltes hores tancat en els arxius de la Comandància de Marina de Tarragona. Buscant les expedicions que van navegar per davant de les nostres costes durant els s.XIII i XIV
La quantitat de documentació que es conserva és immensa, i no és massa fàcil la seva lectura. L'estat de conservació dels papers, la peculiaritat de l'escriptura manuscrita de l'època i la baixa qualitat de les tintes amb què s'escrivia llavors, tot això fa que per poder llegir entenedorament un text requereixi molt temps.

Quan l'arxivera de Tarragona em va indicar el grup de volums i caixes que podien contenir documents de l'època que jo buscava em vaig espantar. Allò era una quantitat immensa de documentació, que em tindria ocupat molts mesos si volia revisar-ho tot
Per sort, la curiositat i les ganes de descobrir alguna cosa sobre els vaixells d'aquella època, em van fer apretar les dents i obrir caixes i carpetes a bon ritme.
En el segon dia de revisió de documentació vaig obrir un cartipàs, i contenia una sèrie d'actes de navegació del port de Salou, cadascuna detallava les dates i destins de les embarcacions que salpaven del port durant els primers anys del s.XIV.
En una d'aquestes actes hi destacava amb lletres ben grosses la paraula DESAPAREGUT. El document aclaria que el vaixell no havia arribat al seu destí, el port de Maó, per tant semblava que s'hagués enfonsat en algun punt entre Salou i l'illa de Menorca. 

Guanyar (MOLTS) diners

Pensant pensant, se m'acaba d'acudir una manera brillant, senzilla i fàcil de guanyar molts (però molts) diners. M'explico. Calculo que per viure bé la resta de la meva vida em calen uns 2,5 milions d'euros. Tinc gairebé una cinquantena d'anys i per tant no en necessito tants com una persona més jove. Que quedi clar! Convèncer a una sola persona perquè em faci un donatiu d'aquest import és (a priori) molt difícil. Gairebé impensable. Descarto aquesta possibilitat. Convèncer a dues persones perquè em facin un donatiu de 1,25 milions cadascuna pot semblar més fàcil que la primera opció però continuo trobant la idea gairebé impensable. La solució és anar afegint cada cop més gent a qui convèncer fins que la col·laboració individual de cadascun d'ells sigui prou fàcil de suportar. Que no calgui pensar-s'ho gaire a l'hora de fer el "donatiu". La quantitat de "socis" que necessito és de 5 milions. Només caldrà convèncer a 5 milions de persones perquè facin un donatiu de 0,50 euros (cinquanta cèntims) per aconseguir el meu objectiu. I ara només cal saber on trobar aquests 5 milions de persones. Hi ha diferents possibilitats: 1. Fer una colecta amb els participants independentistes de la Diada del 11 de setembre. Si la fem dos anys seguits haurem aconseguit els 5 milions de col·laboradors. 2. Demanar aquest petit donatiu als visitants de Port Aventura durant una temporada. Fàcil. 3. Demanar els 0,50 euros a cadascun dels habitants de la Comunitat Valenciana. 4. Només caldria demanar-ho a la meitat de la població belga 5. I si ho demanem als habitants de Barcelona i als de Madrid ens sobrarien diners fins i tot. Vinga, vinga, que no cal abusar.

UNA COCA ALS FONS MENORQUINS

He trobat uns manuscrits molt vells que em fan pensar que al fons dels mars propers a l'illa de Menorca hi ha enfonsat un vaixell des de fa molts segles. Per l'època en que navegava deurà ser una Coca, vaixell típic del nostre mar durant els segles XIII a XV Continuaré esbrinant, llegint, buscant documentació que em confirmi la ruta, la càrrega, la tripulació per decidir-me a muntar una expedició de submarinistes i anar a trobar-la. Continuaré informant...

Sortida extra en BTT

ALZINA, el primer bonsai de la col·lecció

Va ser el primer arbre que va arribar a casa, i per això li tinc un amor especial.

Així era quan va arribar de Mistral Bonsai.

I després de passar el primer hivern a casa li tocava un canvi de substrat per deixar respirar una mica millor les arrels. Així que a final de març del 2011 emprenc el primer trasplantament de l'alzina.

Em vaig trobar un munt d'arrels on predominava la pivotant gruixuda que feia una curva per davant de la soca. Com que no impedia el creixement de l'arbre vaig optar per conservar aquesta arrel. 

Després d'acabar el procés li vaig treure bastant de verd per compensar amb la poda d'arrels.

Detall de la pivotant sobresortint del substrat. És el toc especial d'aquest arbre.

En aquestes últimes fotografies s'observa que les fulles estaven començant a patir per manca d'aigua o bé per asfixia radicular.

Tornar al bloc principal

Carmona microphylla

La Carmona la tinc des del 30 agost 2010.Tenia un estil molt poc definit, una bola plena de fulles sobre un tronc petitó. Vaja, que necessitava una actuació per donar-li estil.

En primer lloc, a primers de març la vaig podar bastant, per aclarir les branques que es creuaven i li provocaven molt d'embolic de fulles.

I finalment, el diumenge 13 de març li ha arribat l'hora del trasplantament. Ja sé que és molt aviat per l'espècie en qüestió, però tenia les arrels tant ofegades en el substrat d'origen que m'estava fent patir.

La feina que hem tingut per desfer els nusos d'arrels ha sigut terrible. Però amb paciència i amb molt de compte ha quedat la cabellera desfeta i a punt per ser retallada.

Li hem fet una poda d'arrels bastant dràstica. Ja veurem com s'ho pren. Diuen que les Carmones no suporten massa bé aquestes intervencions, però he pensat que no la podia deixar amb el mateix embolic d'arrels que tenia. Així que creuarem els dits i esperarem a veure la seva evolució.

A la següent foto es pot veure el munt d'arrels que li hem tallat.

La qüestió del filferro continua sent el meu handicap. Aquest cop he donat un tomb sencer al nebari (base del tronc) i si s'hagués d'engreixar molt d'aquesta zona li podria provocar un escanyament. En tot cas d'aquí un any puc tornar a trasplantar abans que es desenvolupi gaire i quedi escanyat.

Tornar al bloc principal